Era el darrer estiu abans de tornar al món real, quan les festes es repetien cada cap de setmana i com sempre havia considerat, una festa no és festa si no s'acaba veient sortir el Sol cantant, perdó, assassinant a sang freda una cançó amb tots els amics de farra.
Veniem de "cremar" Paris i disparàvem les darreres municions a Barcelona, abans de decidir a sortir del resguard del port i aventurar la seguretat del vaixell a alta mar.
Queda distant en la memoria, però proper en el cor. Recordar com una nit de festa et pot fer sentir tan proper a la gent m'han fet venir ganes de tornar a la carretera, a sortir cada divendres, perdent el coneixement del que podia haver fet al matí següent.
Sóc un home d'extrems i passional, a qui li costa trobar el punt mig.
Sóc un home que enmig de la mar, la bruixula li ha començat a girar continuament en 360º.
Sóc un home a qui ningú li podrà pendre la calidesa dels seus records.
PD : Als observadors, amb aquesta i altres fotos que he penjat al blog ja podeu adivinar qui s'amaga darrera en Calvin. No, no era el que vestia la samarreta d'en "Naranjito"!
20 comentaris:
qui ets tu?
Així que ets el de la faldilla i la bossa...quin tiu més raru! ara entenc això de la brúixola!
vale, eres el de enmedio. joo me ha costao, despues de buscar, mirar, ampliar las fotos... pero como te haces desear caray¡
yo ya ni me acuerdo de esas fiestas, cuando enlazaba con mi compañera la fiesta con el trabajo, poniendonos corriendo el uniforme en el coche.... esas juergas han pasado a mejor dia para mi. espero que no se me atrofien en los recuerdos.
(y escribo en castellano, porque la ortografia catalana se me da un pco mal)
por cierto, muy mono. lastima no haber tomado el cafe :-)
O sigui, que ets el del bolso...
i com deia aquell altre: que te quiten lo bailao
upss sera q no soc tant obervadora amb axo del naranjit me perdut completament :)
Siguis quin siguis dels tres (la noia de la bossa no la conto, es clar) estas com un formatget :-P
Aixxxxx, qui ets????, qui ets?????
:-)
sá,
el morenet del mig que està a punt de ser destripat per les abraçades dels companys
clint
ssssshhh!!!! calla, que ara que la gent pensa que sóc el d'enmig dels Chichos! JEJEJE
metis
acabs de subirme dos puntos la autoestima! gracias! este sábado cerré (literalmente) un bar! ;p
vei
per què serà que els dos companys de juergues blocaires heu descobert la meva autèntica identitat? ;p
jordi
i tant company!
marina
en un post anterior vaig penjar una foto i la gent comentava que esperaven que no fos un company que anava amb la samarreta del Naranjito...la mascota del Mundial 82
jo mateixa
tu també m'has fet augmentar dos puntets la autoestima! sóc el morenet del mig...o potser la del bolso!
jajaja
Qué foto tan xula! me encantan esos momentos mágicos que aunque queden en los recuerdos mejor que queden también en fotos.
Jaaaa, no sé porque a todos nos dió por pensar que eras en la otra foto la del naranjito, jaaaa
Y al final quien eres? que bien que nos tengas con esa curiosidad...jaaaa
A lo dicho, estas com un formatget, mmmmmm, que bo estas!!!!!
Jejejejejeje :-)
Petons guapu!!!!
suscribeixo lo de jo mateixa.
Hi ha persones wapes per aquest món...virtual,! ;)
avui et pujara moooolt l'autoestima!!
;)
per cert, ja se qui es en naranjito!
carol
jajajaja....
jo mateixa
però ja saps que sense una mica de pà torrat no sóc res! ;p
metis
pues ahora mismo más un quesito soy un tomatito...tu misma!
joana
i n'hi han de precioses per Girona... ;)
marina
ja saps que això de l'autoestima és com l'Ibex 35, avui puja tres punts, demà en baixa 5...
jejeej Per un moment havia dubtat...però una dona que va al Camp Nou a veure el futbol segur que ho sabia! ;)
He de reconeixer que els homes morenos de pell amb samarretes blanques em posen i molt :-P
tramuntana
malgrat que no m'hagis convidat al teu bloc i que per tant no et pugui llegir, sol per aquest comentari ja et mereixes que et linqui al meu blog! ;p
Gràcies guapu, jejejeje, però es que el meu es un bloc intim, tant, que nomes m'el llegeixo jo :-P
tramuntana,
si ja anem perdent els costums de poguer remenar sota els llençols i trobar el diari secret de la noia amb qui acabes de fer l'amor...a on anirem a parar?jejejejeje
Jajajajajajajajajam ets un cas nano!!!!!
buf! ja vec que em quedo sense una mica d'"amor" i sense poguer accedir al teu diari! jajajajaja
sort que en Clint em convida a birres, perquè sinó no sé com explicaria les penes! jajajaja
Publica un comentari a l'entrada