dilluns, de març 17, 2008

Trens que passen

Es suposava que seria un cap de setmana de relax, però no ho ha sigut.
Sembla que tinc via crucis de Setmana Santa. Si fos cristià cridaria el crit de guerra dels templers, "Si Déu vol", però com no ho sóc crido el crit de guerra dels culers "mecagoncony!"
Ha sigut un cap de setmana en que els nervis de la feina, dels pisos, etc. no m'ha permés relaxar-me, descomprimir-me.
I el diumenge reunió dels "afortunats" que ens va tocar un pis a Can Jordana a Tiana en el casal del poble. En total 30 de 50. No sé si tots veuen perillar el poder pujar a un tren on sol uns pocs poden pujar-s'hi. Però de moment té bona pinta, ja que sembla que hi ha voluntat de lluitar malgrat que som conscients que en llista d'espera hi ha gent amb la cartera plena de bitllets esperant que nosaltres no pugem al tren per a pujar-s'hi ells a la següent estació.
Quo Vadis fill meu, que diria aquell...

4 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

benvingut al món de les hipoteques, estarem lligats de per vida

salutacions

Waipu Carolina ha dit...

Será que hay que subir al tren?
Dificil decidirse a veces?
Un beso

Sidlia ha dit...

Anim en la teva lluita..

Ja et miraré el que em vas demanar per sms...ok?

Un ptó!

Sigorgik ha dit...

els de les carteres plenes de bitllets són els de l'altre post sobre la idea de canviar el món, suposo...