dilluns, de març 17, 2008

Posta de Sol


Et trobes enmig de tot el teu entorn, tot el que coneixes, però perdut. Fa temps que sense adonar-te has perdut el rumb. Aquell futur tan clar ara no deixa de ser una aquarel·la difuminada. Ets incapaç de dir amb certa certesa on estaràs d'aquí a uns mesos. Tot passa massa ràpid i res com t'agradaria.
Mires com es pon el Sol, com la resta continuen poc a poc, pas a pas. Tu ets incapaç de fer cap moviment. Sembles un depredador, sigilós, ocult entre la savana. En realitat estàs ocult d'ells.
Has de triar en un moment en que no pots predir que et passarà d'aquí sis mesos. Has de triar entre uns desitjos que no saps si es poden acomplir i un clàssic que tens a l'abast. Decidir entre el segur o el poder anar allà on sempre has desitjat, malgrat que potser et moris igualment sense haver-ho vist. El temps passa, els animals s'allunyen.
Et reincorpores, mirant les urpes que temps enrera eren motiu de converses i llegendes.
Trobes forces de dins. Mires al Sol, que encara t'envia un raig de llum. Somrius. No està tot dit. Pesadament t'incorpores. Et llepes el bigoti, mentre t'incorpores. Una espurna s'encén als teus ulls. Camines sense tocar el terra. No ha advertit la teva presencia. Quan vol saber que ha passat, s'ha trobat que amb la força del teu salt t'has abraonat sobre el seu coll. Descarregues tota la rabia acumulada.
La seva sang fa fluir de nou la teva.

6 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ets una fera i com tal mates per alimentar-te, la natura ha parlat

Clint ha dit...

I vols dir que això no ho arreglariem amb un polvet? jejeje tanta sang tanta sang!

Jordi Casanovas ha dit...

ara m'has fet por i tot...

METIS ha dit...

per aquest sentiment a mi m'han donat escitalopram. potser abans tendria que provar aquesta sang.

petons

Joana ha dit...

Relaxa't per Setmana Santa!
Un petó!

Sigorgik ha dit...

no sabia que ets un tigre!