Aquest matí escoltava que ara es porten els pits petits, ja que són més elegants, etc. Com totes les modes, els temps passa i aquestes canvien. Fa no gaire es duien els pits Pamela Anderson i tot eren dones corrent al plàstic a encabir-se un bon mamellam.La veritat que m'ha alegrat sentir això. Primer perquè no m'agraden els pits postissos. Després perquè disminuirà el nombre de dones amb problemes d'espatlla a causa del pes extra al pit. I finalment, perquè a mi sempre m'han agradat les dones amb un pit proporcionat. És a dir, que si ets baixeta i de constitució prima, una 120, malgrat que en el món del porno i de les discos segur que triumfes, no és el que més m'atreu. I per contra, si ets ampla d'espatlles, alta, etc. una 85 dius...buenu.
Serà perquè no m'hi fixo excessivament en els pits...ja sigui perquè prefereixo els ulls o bé perquè és més important elque s'amaga rera la mamella esquerra.
16 comentaris:
ja es veu amb les fotos que esculls que realment el que importa és el que hi ha darrera la mamella esquerra...jajaja
Mira tu què bé! Ara totes les que se les han engrandit, a tornar a passar pel quiròfan... si és que....
En fi, jo lluitaria per unes tetes naturals, de fet tant és si són grans o petites, mentre facin el seu fet, no?
Noi, he de dir que ara m'has arribat al fons d'allò que amago darrera la mamella esquerra...
Petons!
clint
tu sempre acusant-me de superficial...si és que no tens curaçao!!!! jejejeje t'ha agradat la foto punyeteru, eh?
alepsi
de fet sí, els naturals són els millors...ara bé, aquí jutjavem sol un fet estètic. Ara bé, els teus pits, siguin grans o petits, segur que ens encantarien a tots!
meta
jajajaja...i què hi amagues? ;P
oh, vaja! m'ha agradat, aquest post!
Un amic de fa molts anys deia sempre allò de "la teta, en la mano te quepa. Y en caso de duda, la más tetuda". Era una brometa que es feia aleshores, molt simplona, si, però ho deien molts, això, abans no es posés de moda passar pel quiròfan com si anéssin a la pelu.
Petonets des del meu mar.
Qué románantico por favorrrrrrrrrrrr, que bello escuchar un hombre decir eso, te aplaudo y más chicas deberían leerte ya que esto se está conviertiendo en una problema para muchas jovencitas y no tan jovencitas en algunos países.
Allá en Venezuela esto de tener unas buenas tetas está aún de super moda, es barato y accesible.Yo no critico a nadie por esa opción, pero en realidad menos mal que nunca tuve ese rollo mental por tener pechos pequeños.Quizás otras características suplian algo tan banal...jaaaaaa
Arare,
benvinguda!el teu vaixell és benvingut en aquest port.Encara l'he sentit jo aquest refrany humoristic, encara que ja et dic, a mi les tetes, malgrat que m'encanten sexualment parlant, mai ha sigut el primer en que m'he fixat
carol
para mi es una pena que alguien entre en quirofano para corregir algo en su cuerpo. Nadie es perfecto y tenemos asimetrias y fealdades que nos hacen ser humanos.
I cuidar-les molt, mimar-les...com les plantes! Conservaran la bellesa,la textura, la fermesa... I no maltractar-les sense sostenidors tot el dia, que són glàndules , no músculs! I lluir-les sempre que es pugui, sutilment...I el quiròfan només per temes de salut!
Bon cap de setmana Rober!!!
vaya, al principio me habia puesto contenta pero despues se me ha quitado la alegria... y las peqeuñitas, fuertotas, y con una 85 que????
petons
A mi també m'has arribat allà on diu la metamorfosi, Robertinhos, et felicito per pensar així!
D'aixonsis...ejem, tu ets d'eixe món?
olé!
vei, jajajajjajaa
i pq sera q em mola el post? ;)
joana
amb que vagin uns 3 cops al dia sense sostenidors ja va bé...tranquil·la, que jo les sostinc!
metis
pues a ver, puede que sea una 85 preciosa!
rita
benvinguda! gràcies!
veí
no, vinc de alfa Centauro, però que quedi entre tu i jo!
sidlia
va por ústedes!
déjà
qué onda mejicanita! cuanto tiempo sin saber de ústed! qué tal José Cuervo?
Molt bé...faràs que les dones avui s'estimin una miqueta més....
ara que tenir molt pit mai és satisfactori per la dona,mal d'esquena i no saps mai on podar-los i la po de que s'escapi un...
Un cor trencat però ben ple de coses bones per repartir, Robertinhos!
De totes maneres segur que ara que l'estic reconstruint es curarà... perquè me'l puguin trencar de nou... c'est la vie!
Petonets, rei!
Publica un comentari a l'entrada