Me gustaría, si os animais,a que dejarais en vuestro comentario
aquel poema de amor juvenil
que escribisteis o recibisteis
Aquellos poemas que,
vistos desde nuestra perspectiva actual
los juzgamos cursis o simplones
pero que en algun momento
significaron tanto para alguien.
Quien quiere ser el primero?
4 comentaris:
Si en verte me da la muerte
y el no verte me da la vida
prefiero verte que no verte
que no verte y tener vida.
jaaaa, era muy profundo cuando me lo escribió un amigo a las 15 años.
Un verdadero jeroglifico.
un beso
" L'amor més gran neix del pensament
l'expresso parlant
i el sento profundament
i expresso escrivint tot el sentiment
que sento en aquest moment"
És un poema que el meu pare va escriure , en una postal, a la meva mare per felicitar-la el dia del seu Sant...
Durant molts anys el llegia a les nits perquè la postal és , encara, a la tauleta de la meva mare.
Quan encara era petita i em pensava que els meus pares no hi entenien, d'amor!Que l'amor només era a les pel.lícules...
Bon capde, robertinhos!
No n'he escrit mai a ningú i ningú mai me'n va escriure... em penso que quan em va arribar l'edat de fer-ho, ja m'havia tancat jo mateixa en una petita gran presó invisible de la que no n'he sortit fins fa massa poc.
Però sí que hi ha uns versos d'en Rabindranath Tagore que em vaig escriure a mi mateixa en una ocasió:
Si plores per perdre el sol,
les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles
No els trobo cursis per molt simples que siguin, i no és el que demanaves, però m'hi has fet pensar, perquè han significat molt per a mi.
Petons, guapíssim!
"golondrina, golondrina
tú que vas cruzando el mar
si alla a ibiza vas
a mi novia debes saludar,
y si ves que ella llora
tú la debes de consolar,
y dile que aquí en mi tierra
jamás la podré olvidar".
me la dedicó un gallego que conocí en el viaje de finde de octavo curso de EGB. me pidió la direccion y a los pocos dias me envio esta poesia. Lloré un mes de tira. Despues de casi veinte años todavia no la olvido.
besos
Publica un comentari a l'entrada