dissabte, d’agost 11, 2007

El dia calentava la seva pell morena. La mica d'aire feia volejar el seu cabell llis, suau.
Es va treure el bikini i va mostrar els seus dos pits a les gavines que, curioses, caminaven al costat seu
Es va endinsar a l'aigua, deixant que li purifiqués el cos. Havia treballat tota la nit a raó de cent euros per client.
Dintre d'un temps podria tornar al seu país amb diners i anar a viure amb el seu xicot
Dintre d'un temps, potser el seu xicot la rebutjarà per saber que cada bitllet és fruit d'un treball que no és acceptat
Neda lluny de la costa. Aquesta nit els clients han sigut homes que podrien ser el seu pare
S'enfonsa a l'aigua, com a la vida
Es comença a preguntar si val la pena sortir a la superfície de nou.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Real, trist, bonic, colpidor...
Tornarà a sortir a la superfície i continuarà treballant i nedant...
Bentornat!

Waipu Joan ha dit...

per desgràcia per ell tornarà, com fem tots.

Anònim ha dit...

Et veia fent comentaris pels blocs, però encara no t'havia visitat mai. Has estat una agradable sorpresa per a mi. Aquest post, especialment, m'ha commogut. Si et sembla bé, seguiré passant.

sabateta

Robertinhos ha dit...

joana
gràcies

joan
tu creus?

sabateta
estàs a casa teva!