dijous, d’agost 23, 2007

Matins que ara s'esvaeixen


Matins que et fan pensar en un dia de fets fantàstics
i que acaben sent una il·lusió òptica

2 comentaris:

Metamorfosi ha dit...

Encara queda dia Robertinhos, sempre en pot quedar alguna cosa bona.

Un cel preciós...

Joana ha dit...

Sol passar...però hi ha dies grisos que seran sorprenents...segur!
una abraçada!