dimecres, d’agost 01, 2007

Caminant per la vorera



Estava fent-se fosc quan la va veure, caminant per la vorera del camí, embolcallada en un polar vermell d'aquests que fan servir per anar a fer alta muntanya.
La va parar i la va preguntar si la portava fins l'estació de tren, que a ell li venia de pas. Ella va acceptar.
En el cotxe es va fer un d'aquells silencis tan tensos que es formen entre dos desconeguts, quan no saben què dir més enllà del temps.
Ell va trencar el gel.
- Vols que apugi la calefacció?
- Sí si us plau, així em podré treure l'abric.
El silenci va tornar a congelar-se entre ells.
Ella es va treure l'abric. De reull, va veure quelcom extrany. Sota l'abric no duia res. Els pits, petits i rodonets, mostraven uns mugrons de color rosat, tendre.
De sobte un clàxon el va despertar de la sorpresa que l'havia abduït, evitant a l'últim instant d'acabar veient d'aprop el motor del cotxe que circulava en sentit contrari.
- Pots parar en aquesta explanada, si us plau.
Va aturar el cotxe en el tros de terreny, explanada que feien servir els que anaven el diumenge a la platja per aparcar el cotxe.
Amb el motor parat ella se li va abraonar a sobre. En un obrir i tancar d'ulls, tenia la llengua d'ella al coll i la seva verga dins d'ella. Quan li va havia obert la bragueta, es va preguntar durant el segon que va transcorrer entre la sorpresa i el pensament de "què collons! aprofitem-ho!". Ella anava amunt i avall, cavalcant sobre el penis, donant-li a tastar aquell mugro rosat, colocant-li els dits dintre el seu cul. El seu cotxe s'havia convertit en el més semblant a la mansió Playboy que havia viscut mai. Es va escorrer entre un crit de plaer. Mai havia trobat una dona que follés com ella ho havia fet.
- No sé què puc dir...com et dius?
- Això no importa.
- Però, què puc oferir-te a canvi? Vols que t'ho acabi amb la mà?
- Tranquil, jo ja estic satisfeta veient com has disfrutat. Si no et fa res, em pots deixar aquí. Encantada d'haver-te...conegut
Va obrir la porta, es va baixar del cotxe mentres es posava l'abric i va desapareixer caminant per la vorera.
Encara sorprés pel que li havia passat, va tardar en arrencar. Quan ho va fer, ja no hi havia rastre d'ella.
Al cap d'una temporada va anar al metge perquè es sentia malament.
Al cap d'una setmana, el metge el va citar per a comentar-li els resultats.
- Tens una enfermetat de transmissió sexual desconeguda fins ara. No tenim cap remei. Sol et puc dir que sembla que no ets el primer cas, però encara no hi ha remei. Et queden com a màxim dos mesos. Ho sento molt.
- Gràcies doctor. - Era l'únic que va acertar a dir-li.
Aquella nit, va agafar la trenca i va sortir a caminar pel camí que passava per casa seva.
De sobte un cotxe el va parar.
- Vols que et porti a l'estació?
Va obrir la porta i va pujar.
Un silenci tens es va establir entre els dos.

6 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Vigilaré, si a l'hivern camí de l'estació trobo alguna persona amb trenca o polar vermell... això si encara funcionen!

Bon relat, a cavall entre un conte eròtic i una llegenda urbana ;-)

MaRiNa ha dit...

carai noi, qin canvi més sobtat...
si es q tanta campanya de prevencio, tanta ostia... i a la que s'exciten perden el nord! :)

Clint ha dit...

Tant alt i guapo que ets i ara m'has deixat un mal rotllo!!!! jajaja

no et fiïs mai d'algú que va despullat sota un polar vermell..apuntat!

Déjà vie ha dit...

q xungoooooooo!

borrego ha dit...

Vols dir que ell ho tindrà tan fàcil com ella?

Sidlia ha dit...

glups!!!!


:S