Aquest post va dedicat en especial a la amiga RINXOL,que d'aquí poc viatja en un viatge de plaer, de molt plaer, a New York.
Ahir llegia la noticia que la UE ha aprovat un decret pel qual autoritza als USA
a recopilar dades de tots els passatgers que arribin a aquest últim país provinents de la UE. Així, les companyies aeries es veuran obligades a facilitar amb la màxima antelació posible a les autoritats americanes dades com :
nom i cognom, correu electrònic, número de targeta de credit, dia i hora d'arribada, dia i hora de sortida, etc.
A més els USA podran guardar aquestes dades 15 anys i facilitar les dades a altres païssos.
Com veieu, una total violació de la política de privacitat de dades.
Per què el Bush pot conèixer el meu num de targeta de credit o on visc? Qui és ell per facilitar-li les meves dades, posem pel cas, a Israel? Les poden facilitar a empreses per a que m'envïin propaganda a casa? Poden mirar els meus estalvis?
I suposo que els crackers ja es deuen estar fregant les mans per aconseguir aquestes dades i fer-ne un ús fraudulent.
Big Brother control us, ja ho va dir el George Orwell.
1 comentari:
Doncs si, aquest home no només pot conèixer el núm. de la targeta de crèdit o saber en que ens gastem la pasta: a més un apart de la comissió segur que se'n va cap a una de les seves emrpeses.
La quadratura del cercle és perfecta! Per ell!
Publica un comentari a l'entrada