Animisme

Estem visquent uns temps en que les religions s'estan extremant, generant conflictes armats per causes estrictament de creença espiritual, com si l'espirit d'un hagués de ser igual que el de l'altre.

Jo, des de fa molts anys, sóc animista. Crec que hi ha un ànima en cada arbre, en cada animal, en els rius, els mars, el vent, etc. Sé que sóc enginyer, i sé com es generen els vents, els rius, etc. Però, sempre que pujo a la montanya, mentalment li demano permís per a pujar, assegurant-li que la respectaré i esperant que ella fagi el mateix amb mi. No sé, el pensar que la meva ànima té un contacte en una altra dimensió amb l'ànima del món i que allà, tot el nostre entorn està en comunicació, m'agrada molt i em fa sentir bé amb el meu voltant.

La gent s'acostuma a riure quan explico això. Suposo que pel mateix motiu jo em podria riure cada cop que algú entra per la porta de l'Empresa, aquella que té la seu al Vaticà. Però bé, entenc que en la societat consumista, és millor talar la selva amazònica per a fer una estanteria del Ikea sense tindre que pensar que les ànimes de tot aquell ecosistema és queixen per la nostra fotesa i capacitat de destrucció. A més, espavilats com el Sr.Dan Brown que escriu un llibre com el Codi Da Vinci, sense entrar en detall de res (trobo que és un guió per una pel·licula, que primer ha tingut éxit com a llibre...éxit per a mi, que l'obra no es mereix), plantegen l'animisme com aquella creença del incivilitzats. Malgrat això, la majoria de tribus amazòniques, els aborigens australians, els indis americans, etc. són animistes, i de fet, són pobles que destaquen per viure integrats amb el seu entorn. En canvi, els catòlics, musulmans, etc. sempre han creat el seu entorn, més que no adaptar-se a ell.

Bé, espero que no a vosaltres no us hagi fet riure