dimarts, de novembre 18, 2008

Paral·lel

Cap de setmana de cimeres.
Quan un estava a la del G20, jo estava a la del urs de marketing.
Quan un estava movent el cul per la incomoditat del taburet que li havia deixat Sarkozy, jo trobava incomode el seient de l'Udon on dinava.
Quan un es feia la foto amb tots els amigots, jo mirava la exposició de Modernitat Americana de la Fundació Miró.
Quan un tornava cofoi a casa diumenge, jo jugava a futbol.
Quan un es reconfortava al sofà veient-se al G20 (ni que sigui de gos falder), jo admirava el luxe dels vaixells del Salò Nàutic.
Cap dels dos hem arreglat el món, ni el capitalisme. Però l'únic dels dos que porta matinant desde dilluns per pencar i intentar poder accedir a la meva emancipació sóc jo.
Sincerament, li poden donar pel sac a la merda de la foto!

dimecres, de novembre 12, 2008

De gilipolles...


Apliques a una oferta d'una consultora de recursos humans que cerca un Brand Manager a una multinacional del món de la cosmètica i et truca el típic consultor model "YO SÉ DE TODO Y TODO LO QUE DIGO ES VERDAD", aka Accenture Style, concertant entrevista. Tinc anys d'experiencia, estic dirigint 350 persones, tinc 27 anys, he fet de venedor i tinc un clar perfil de manager.

Primera frase: "sé que habías aplicado a una oferta de Brand Manager, pero...", ja comença malament, "la verdad que no te veo como vendedor vendiendo tabaco para Philip Morris". Em pregunto dues coses...un venedor és algú que ven, per què ho emfatitza?...i dos, què té a veure un comercial amb un brand manager?....continua "han pensado que eres un perfil muy ingeniero y en cambio a mi me va de perlas tu perfil de gestor".

Cagunelssetzejutgesielpenjat!

A veure, jo ja sé que no tinc cap experiencia professional en el camp de les vendes i el marketing, a excepció de quan vaig fer de venedor al Decathlon,quan estava buscant sponsors pel forum d'empreses de la uni i quan vaig fer una campanya de publicitat agresiva per l'obra del Grup de Teatre Enginyeria de la qual era co-protagonista. Ara bé, era l'únic punt que no complia. Tinc experiencia dirigint personal, tinc fluïdesa amb la llengua de Shakespeare (i amb les altres que penseu també, marranots!!!) , sóc jove i m'interessa una bona remuneració (esperant a establir-me com emprenedor a internet). I igual passa amb marketing manager o product manager.

Em sembla gilipolles discriminar algú perquè no té tota la experiencia que requereixes desenvolupada en un entorn de marketing pur (perquè tot està enfocat a això). I encara més quan està cursant un postgrau en la matèria.

Quan aconsegueixi ser emprenedor i muntar la empresa que em permeti treballar 8 hores (a la setmana), escriuré al consultor de recursos humans..."he pensado que no encajas como consultor vendiendo ofertas de trabajo, en cambio tengo un perfecto lugar para ti, el de gilipollas de la oficina"

Perquè no em podeu negar que, a totes les oficines del món hi ha com a mínim un gilipolles.

De receptes...


Em sento com l'ou de color a punt de ser convertit en truita...
m'adobaran amb ceba i patata?

diumenge, de novembre 09, 2008

Talkin' bout the Revolution


És hora de deixar de parlar,
i començar la Revolució.
Malgrat que encara no sé ben bé com...
Ja he fet un pas, perquè la Revolució va començar amb les idees del post del mes passat,però no sé com fer el segon, el tercer...i encara menys com caminar.
Això sí, sé on vull arribar