Cap de setmana de cimeres.Quan un estava a la del G20, jo estava a la del urs de marketing.
Quan un estava movent el cul per la incomoditat del taburet que li havia deixat Sarkozy, jo trobava incomode el seient de l'Udon on dinava.
Quan un es feia la foto amb tots els amigots, jo mirava la exposició de Modernitat Americana de la Fundació Miró.
Quan un tornava cofoi a casa diumenge, jo jugava a futbol.
Quan un es reconfortava al sofà veient-se al G20 (ni que sigui de gos falder), jo admirava el luxe dels vaixells del Salò Nàutic.
Cap dels dos hem arreglat el món, ni el capitalisme. Però l'únic dels dos que porta matinant desde dilluns per pencar i intentar poder accedir a la meva emancipació sóc jo.
Sincerament, li poden donar pel sac a la merda de la foto!
3 comentaris:
Però tu tens el nostre respecte pel teu esforç, ell, ja veus...
Ànims, nano, que arribaràs lluny! :-)
TU A "LO TUYO",I AQUESTA COLLA DE BANDARRAS, BONT VENT I BARCA NOVA....PER SER EDUCATS ESCLAR,QUE SI NO.....JUGANT AMB BCN.......
però quantes coses que arribes a fer!
no et cansis que ja sembles el Mikel!
Publica un comentari a l'entrada