És hora de deixar de parlar,
i començar la Revolució.
Malgrat que encara no sé ben bé com...
Ja he fet un pas, perquè la Revolució va començar amb les idees del post del mes passat,però no sé com fer el segon, el tercer...i encara menys com caminar.
Això sí, sé on vull arribar
6 comentaris:
ostres, doncs diria que només hi ha una manera...foten-hi pebrots!
(res d'ensenyar un pit eh! que això ja no es porta)
que tinguis sort
Sona be la teva revolució.
De fet jo aplico alguns d'aquest principis. La feina no ha de ser un castig... no?
Paciencia, alguna cosa se t'acudira!
agrupem-nos tots en la lluita final. i que sigui per a bé!
Però tu tens edat militar, piltrafilla? ;-). Apunta bé que encara em fotaràs un trau al sostre!
si tens clar el que vols ja es un pas. encara que a vegades no serveix de res. pero cal intentar-ho. endavant.
salutacio.
Publica un comentari a l'entrada