Setmanes d'espera que em comencen a desesperar.

Tant a tocar, però encara irreal.

Indefinició, grissor, espai d'espera.

Estic en un punt en que, com la majoria de generals a les batalles, ja no poden fer res més excepte cercar alternatives. Jo ja he fet tot el possible, ja he conseguit ser el escollit, ara falta que un putu alemany descongeli el procés...

Com deien a Hoy es Marketing 1 client descontent contamina a 36 persones del seu entorn, fent incrementar el cost empresarial per a atreure a aquestes 36 persones...i les que elles contaminin. A més, no ens hem d'oblidar dels polls...i sinó que li diguin a Napoleó!

Parlant d'espera... Us heu inscrit ja al II Déja té la mà too much strong dona, barbollaire dixit?

A què espereu????!!!!!!!!