Ja fa setmanes que cada dijous em queixo dels meus veïns...i molts us penseu que em queixo perquè sí.
Doncs avui us mostro a una de les meves veïnes.
Veieu quines infules que duu? Amb quina cara de despreci et mira?
Com s'agafa el moneder...com si li anés a robar?
A sobre es nota d'una hora lluny que ella no és rossa, que aquest cabell és postís. Però clar, ella es creu una madamme de l'alta societat.
Aquesta dona és la que es queixava de mi, m'ho ha dit el veí del replà. Es veu que es pensa que és una milionetis i no li agrada el meu aspecte. Però jo crec que ho fa perquè en realitat sap que jo la he calat, que compra el maquillatge al xino, que és mig calba i que té un affair sentimental amb el tanoca cec que us vaig ensenyar el dijous passat.
I tindrieu que haver vist com s'ha possat la molt pedant quan li he dit, "No fa falta que agafi tan fort el moneder, que tota la escala sap que allí no hi duu res, que va a comprar a la tenda d'ultramarins que ven peix podrit!!"
Avui he començat bé el meu dia.........
6 comentaris:
Oiga, Senyor, que soy la Mari Puri de ca la Cris del V/N, que nooooooo, que no té un afaire desos con el calvet, el vol amb el Tendero, cómo no ho ha vist això vosté que todo lo ve? eh, eh, eh?
Collons, con los vecinitos!!!!!!
Jo l'entenc a la veïna... Per vostè fa més por que una pedregada!!!!
se creera que la miras con ojos libidinosos...
Quin bon rotllo d'escala, hi ha algun pis lliure?
No em vingui vostè amb romanços! La dona serà esquerpa i gasiva del cagar; però vós no sou plata fina, precisament!
Això, això... Ja fa bé de tenir el moneder ben agafat!! No fos cas...
Publica un comentari a l'entrada