dilluns, de febrer 23, 2009

Dilluns de febrer

Dilluns extrany,
et sents amb ganes de festa i optimista,
però al mateix temps et sents trist i agobiat.
Diu el filòsof que la alegría és activa i la tristesa pasiva,
però jo sol em sento tancat en una cel·la
de la que vull sortir però no sé on està la clau.

3 comentaris:

Rita ha dit...

Suposo que has ensopegat el pitjor moment per estar a l'atur. No es deuen bellugar gaire les coses ara mateix. Em sap greu...

A la presó les visites són agraïdes em sembla...
Una abraçada ben forta i un petó, maco!

Metis ha dit...

la llave esta en la tripa del payaso del carnaval. o del angel. o del gay. o del taxista...

Gatot ha dit...

no t'hi capfiquis gaire, company... són estats d'ànims fugisers...

trobar-se fora de lloc, descoloca, prou be que ho sé... no t'ho prenguis com un consell que no sóc ningú per donar-ne... a mi em va be a vegades: prendre'm amb calma veure com flueix el temps, al seu ritme que no és el nostre; mirar-me des de l'altre costat del mirall com si no fos jo...; resoldre les petites coses del dia a dia... i obrir be els ulls...

hi ha molta vida al voltant...