dimarts, de febrer 17, 2009

Assaig 1

- Vinga, home! Portem repetida aquesta escena cinc cops! - el director cridava.

- Director, jo crec que si em posso així, la escena és més realista i la càmara pot enfocar millor el centre de l'acció.

- Clint, t'he deixat clar que no m'agrada com ho proposes. Farem una més i si la cagues, vesteix-te i ja pots marxar. La productora et pagarà aquest dia a final de mes.


En Clint va callar, ressignat. No li agradava aquest paio, però actualment era el més famós. Amb tant sols 50 pel·lícules, ja era un director reconegut mundialment. Els premis li plovien de tots els continents. Actuar amb ell li reportava llançar la seva carrera com actor al star system del cinema.


- Va som-hi! Tres, dos, un... DIIIING! DOOOONG! Collons! Qui deu ser a aquestes hores?


El director va anar cap a la porta, emprenyat. A l'obrir es va trobar un paio amb americana i pantalons negres, camisa blanca i corbata blava. El cabell repentinat amb gomina.


- No ets en Mijatovic, així que qui collons ets i què fots aquí?


Espantat i sorprés, l'moe misteriós va tardar uns segons en respondre.


- Bona nit. Em dic Eduard Balsebre . Represento a l'Esglèsia Evangelista del Blog i

- Esglèsia Evangelista del Blog?!

- Sí, bé, som molt moderns.

- Blog o bloc?

- Bé, els alts estaments encara es barallen amb aquest tema. La qüestió és que prediquem l'escriptura i lectura dels blogs com a mitjà per a trobar a Déu.
- Ja...dispensi, però la veritat que tinc una mica de feina
- Però permetim que li tregui uns minuts i li expliqui les nostres activitats.
- Va, passi. Però no tinc gaire temps, que m'ha enganxat en plena filmació.
- Filmació?
- Sí, sóc el famós director de cinema per adults Veí de Dalt. No sé si haurà vist alguna de les famoses pelis que he fet "Paseante bajo la lluvia dorada", "Sin Metis no hay Mitsu", "Torna-me-la a ficar Robertinhos" o la premiada al festival de l'Hospitalet "Jo mateixa me'ls respallo".
- La veritat és que no...
Quan va entrar, l'Eduard Balsebre va veure que al menjador, enlloc del sopar a taula hi havia una dona nua que discutia amb un paio amb la verga XXL senyalant Amèrica.
- Un nou actor Veí?
Una dona nua sortia de les habitacions.
- No Joana, és un predicador de no sé quina Esglèsia.
- De la del blog.
- Això, del blog. I què deieu que feieu?
- Doncs bé, en l'actual societat que vivim, amb presses i on res importa, donem valor a la trobada de gent a través de l'escriptura com a forma de trobar a Déu. La nostra religió, el Malerianisme, té set pecats capitals i cada tres mesos solem reunir-nos per escriure històries a quatre mans.
- Ja...una espècie de Històries Veïnals. M'agrada aquest títol. Li podrieu dir així.
- Continuem o no. Collons, que m'estic destrempant - va cridar en Clint.
- Va continuem. Dispensi. Esperi aquí i després parlem de l'Esglèsia. Tres, dos, u, acció.
Sobre el sofà, en Clint agafava a la Joana, que reia i li començava a llepar el cony mentre la Déjà Vie li menjava el membre fent un "mmmmm" que en Clint corresponia amb un "oooh" mentre segui ajupit al piló per on sortia la llum de la Joana.
L'escena anava avançant i l'Eduard Balsebre cada cop estava més calent. Es va treure la cartera i la parka. Notava els pantalons tirants, fet que el Veí de Dalt va notar.
- Es troba bé? - li va preguntar amb sorna.
- Sí, sí. Una mica acalorat.
L'escena continuava. Ara la Déjà Vie estava sentada lliscant amunt i avall del petit-gran Clint mentre besava amb passió la boca de la Joana.
Titititititi...
El despertador va sonar a ca l'Eduard Balsebre. Estava suat i el llençol, el nòrdic i la manta s'aixecaven sobre la seva columna.
"Quin somni" va pensar. Ahir havia estat fins tard amb el tema de la Ruta de la Seda. Va anar al blog del Veí de Dalt on parlava del museu friki. No sabia si mai diria als blocaires que havia somiat amb ells.
Camí del bar del Francisco, on l'Eduard Balsebre sol fer un cafè de bon matí, l'Eduard va veure un anunci en el sexshop
Nova pel·lícula de Veí de Dalt
Clint i l'home que vestia de seda.
Va tornar a casa ràpid i va quedar esglaiat al veure el pot de lubricant anal obert i les restes de l'equip de filmació al menjador.
Va sonar el telèfon.
- Eduard, què coi fots? Vens o no? Ja mitja hora que t'esperem!
De fons es sentia la veu de la Rita, protestant perquè se li estaven glaçant els mugrons.

4 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Juàs! Ja has hagut de donar la primícia! El pobre Belsebre se la deu està agafant amb "paper de seda" després de la marxa que li deu haver donat la Rita. Collons de contrapicats!
I ja li pots dir, com a representant meu de la productora, que el Clint aquest no el torno a agafar! Mira que quedar-se a mitja trempera enmig de dos monuments com al Déja Vie i la Joana...És que ja no fan actors com elas d'abans; quan tu omplíem totes les sales "X" de la ciutat...
PS M'agrada el Malerianisme; crec que m'hi afiliaré.

Rita ha dit...

Ai síiii... quin fred! ;-)

Quina falta de respecte a una cinquentona, nen!!! hahahahaha

Molt bo!
Petons, guapu!

Joana ha dit...

Ostres Robertinhos m'has fet pujar els colors.
I en Clint vols dr que ha sobreviscut? Fa dies que no piula :)
Me'l torno a llegir...am el teu permís.
Bon nit wapao!

Eduard Balsebre ha dit...

Hosti !!! hosti, Robertinhos !!!! finalment hom reconeix la meva personalitat en la seva "justa medida"... i per cert, encara estic esperant la teva susbcripció a "Dips de l'Esglèsia Evangelista del Blog".

Ehhh Veí... i aquí quan es cobra...? que amb la venda d'octavetes no arribo a "fin de mes"... et sona la crisi...?

Apa, un petonaç (als morros, of course !!!) a tot l'equip i ens veiem més tard a la sauna d'en Clint...