dimarts, de novembre 04, 2008

Una mica de genis


Llegia amb humor algunes de les frases del Calvin, de Calvin & Hobbes...
"Todo el mundo cree que ser un supergenio es divertido, pero no se dan cuenta de la cantidad de idiotas que hay que soportar a diario"
"Soy un genio incomprendido...la gente no se da cuenta de que lo soy!"
"Cada día de mi vida me veo forzado a añadir otro nombre a la lista de gente que me cabrea"
La darrera la tinc estampada en una samarreta, però les dues primeres em fan pensar en totes aquestes persones que hem estat tancats en el procés educacional establert a Espanya.
Jo no sóc superdotat ni superintel·ligent, però reconec que m'aburria a classe i que el meu aborriment sol es veia recompensat per treure excel·lents sense esforç. És a dir, que jo he aprés a tenir-ho tot sense suar (a NIVELL ACADÈMIC). Any rera any les maeixes equacions de primer i segon grau, els mateixos problemes de física, les mateixes anàlisis sintàctiques, etc.
Si a mi em passava això, que els hi passava a gent amb més potencial?
Ja sé que a Espanya tot és superguai i xaxipiruli i no podem discriminar a ningú i dir-li gilipolles desde petit, ja que llavors li creem traumes que degeneren en transtorns majors i al final el gilipolles acaba fent alguna desgracia. Ara bé, per què llavors la gent amb potencial té que apendre menys o subdesenvolupar el seu talent perquè hi han gilipolles que o no estudien el que necessiten o prefereixen jugar a futbol o enlloc d'esforçar-se a entendre la mateixa equació de segon grau prefereixen follar-se a la noia o al noi guai de l'insti...o simplement ells faran un mòdul i guanyaran més que els capullos empollons...
No els hi trec la raó en el que guanyaran més que els capullos empollons fent un mòdul (com a mínim a curt plaç...), però crec que s'hauria de dir prou a aquesta correcció política que degenera en una pèrdua de "cervells".
No creieu que els alumnes amb talent (ja no superdotats) mereixen rebre una formació adequada al seu potencial? I no penseu que els professors es mereixen donar classe a alumnes que els escoltin i absorbeixin la seva experiencia? I finalment, perquè li diuen educació quan a les escoles, excepte certes matèries, s'imparteix bàsicament formació?

2 comentaris:

Gatot ha dit...

aquestes darreres setmanes s'ha parlat molt d'ensenyament, de educació i de formació.

suposo que és un d'aquells temes que ens toca, ens ha tocat o ens tocarà a tots; només et vull deixar un comentari que em va fer un bon amic parlant de l'escola on van els seus fills a Girona capital: "si els nanos són del "montón", cap problema; el curs és una bassa d'oli. Però ai si n'hi ha un que sobresurt per sota o per dalt! ja la hem cagat, perquè després els mestres han de treballar!!!"

(ara vé quan tots i totes les persones blogaires que es dediquen a la docència se'm tiren al coll...)

Saps? Entenc que el "sistema" no dona gaires facilitats ni a alumnes ni a mestres i professors; però també penso que sí bé hi ha uns quants docents molt motivats i uns quants de nefastos, hi ha una gran massa de mestres i professors que si que responen a la imatge que deia el meu amic: van a fer les seves hores i que no els hi compliquin la vida!

Metis ha dit...

a mi lo unico que me cabrea es que para tener mi titulo de administrativa he tenido que sudar (hipoteticamente porque se podia decir que era la empollona de la clase) durante 5 años y ahora veo a mi cuñado como solo ha perdido 2 años entre libros y encima tiene el mismo titulo. Y todo ese tiempo que yo le he dedicado con paciencia no se computa? ahora venga modulos y encima encontraran trabajo mas pronto que nosotros.