Aquest matí, al arribar a la feina, un cor fet amb roses d'un tamany de 50 x 50 cm presidia l'entrada a l'empresa on treballo.
Com us podeu imaginar, no he sigut jo. No conec cap Montse que em desperti aquestes paraules.
A més, el mecenes d'aquesta obra, també ha deixat al guardia unes roses i una capsa de bombons.
La Montse és una treballadora sota el meu comandament.
La historia ve de l'estiu, quan la Montse va deixar, per motius que desconec, al seu xicot. Aquest es va trastocar i va pintar per tot el polígon de la Zona Franca, el Prat i entrada de Barcelona per Can Tunis la frase "Te quiero Montse". Obviament, la Montse, més que alegrar-se es va avergonyir.
Ara l'home ataca de nou.
I el que em fa por és que, davant la negativa d'ella, reforçada per l'avergonyiment del numeret, aquest te quiero Montse es converteixi en un t'odio Montse.
L'amor, quan es converteix en obsessió, es tenyeix d'uns tons ben perillosos.
2 comentaris:
Jo en sé molt d'això...
buf Candela, d'aquestes coses és millor no saber-ne gaire....
Publica un comentari a l'entrada