dimarts, de febrer 06, 2007

Tuareg

Vaig sentir parlar sobre aquest poble una tarda a l'Hospital de Badalona. Jo comptava la meva edat amb menys de deu dits i anava a visitar a la veïna ingresada. Quan em disposava a pujar per l'ascensor, el Prosegur em va escridassar dient que les visites tenien que pujar per les escales. El meu pare es va fixar en el llibre que llegia el homo erectus i em va dir que li digués que al final el protagonista moria. Va ser llavors que mon pare em va parlar dels tuareg.

Anys després, vaig agafar el llibre a la biblioteca. Em va fascinar el llibre del Figueroa. Un poble amb uns codis d'honor molt sorprenents i amb unes tècniques de supervivencia molt desenvolupades.

Avui he llegit la contra que m'han passat del passat 1 de febrer. Moussa Ag Assarid, estudiant de l'Université de Montpellier 1. Tuareg. Va començar a estudiar a través del llibre de "Le petit prince" que una corresponsal que cobria el Paris - Dakar li va regalar al passar pel seu campament.

M'ha agradat escoltar que els moments més feliços són quan tornaven de pasturar i es juntaven a la kaima, o quan miraven els estels...què extrany sóna tot això, no?

M'ha fet recordar que fa anys que no aixeco el cap per veure els estels...i he recordat que a Barcelona no es veuen.

Segurament, si aixequessim el cap i poguèssim passar hores admirant les diferents formes dels estels, el nostre món seria menys opressiu.

Com deia la frase d'obertura... "Tú tienes reloj, yo tengo tiempo".

4 comentaris:

Joana ha dit...

A Girona encara tenim la sort de veure'n, d'estels i et diré més.
He fe càmping durant molts anys. Dormir sota els estels, sense cap interferència elèctrica, és casi màgic.
Tens raó mirem molt poc sovint el cel...

Déjà vie ha dit...

oooooooooooooooooooooooooooh

rinxol ha dit...

si mires bé, una estoneta, se'n veuen uns quants. D'acord que són els bàsics, i que ja te'ls saps, però només els has de voler mirar.
Prova-ho aquesta nit, ok?

Robertinhos ha dit...

Joana,

jo recordo els cels del Pirineu...o els dels telescopis a Paris

Déjà vie

oooooooooooooh!

rinxol

he mirat...feia nuvol i una gota de pluja m'ha entrat a l'ull.