Em va agradar la contra on havia aparegut però no tenia intenció d'anar més enllà. Ara bé, l'altre dia vaig entrar a la llibreria i em va atreure la seva mirada...no en el sentit d'atracció sexual, sino en el sentit de quelcom de misteri.
Vaig comprar el llibre.
A l'interior es descriuen coses que a ell li havien impactat d'occident, com el fet que els nostres ideals de persona siguin els que marquen les revistes (Ronaldinho, Eva Longoria, etc.), el fet que dediquem més temps a correr per fer coses que a disfrutar del nostre temps, el que oblidem qui som i d'on venim per intentar ser acceptats per un grup social, el perdre el sentit de la nostra identitat, etc.
Sé que moltes coses us sonaran a tòpics idealistes...però el que a mi em provoca és preguntar-me en quin moment aquests tòpics idealistes van passar a ser això, tòpics, quan jo trobo que són esquemes socials molt humans, respectuosos i, sobretot, que ens permeten viure una vida plena.
Ens van donar la tecnologia, però èls goberns van aconseguir tindre robots i no persones sota les seves ordres.
6 comentaris:
Potser el que ens diuen o ens diu el llibre és que hem de relentir-nos i disfrutar i sí... ja sé que també hem de treballar, Coi! I ja ho fem, però ens perdem detalls, segur!
Una abraçada encafetada!
segur q esta molt b saber com ens veuen dsd fora a occident. Molt enriquidor.
em deixes el llibre quan l'acabis? això jo ent indré un de teu i tu un de meu ;)
abraçada, ilocalitzable! :P
Joana,
je ne peux pas travaillé, parce que je suis trés fatigué!
un capuchino?
Déjà Vie
enriquidor seria que servís per a canviar alguna cosa, no?
Rinxol
ho sé, ho sé! però tinc 4 llibres en paral·lel...la setmana que ve espero tancar-ne algun i tornar-te'l.
una abraçada castellana. Et deixo parlant per l'altra línea
Convides tu o jo? ;)
convido jo...tu portes els croissants
Publica un comentari a l'entrada