Fantasies blocaires

Últimament em sentia poc inspirat. No tenia ganes de blogs, d'escriure...vaig agafar el djembe i vaig baixar a la platja.

Malgrat que les temperatures eren altes, a les nou menys quart del vespre no hi havia gaire gent a la platja. Els últims banyistes començaven a deixar la platja sol per a mi. Malgrat tot vaig caminar per la sorra fins aquell racó una mica amagat on em trobava tan tranquil. Vaig mirar a la llunyania. Estava sol. Bé, sol no. Estava amb el meu djembe i les partitures. La imatge del Calvin & Hobbes m'acompanyava. És curiós com m'havia fascinat aquest màrrec de sis anys. Fins i tot em representava en el meu blog.

Allà lluny, a les roques una noia estava sentada mirant l'horitzó. Una altre ànima en busca d'inspiració - em vaig dir-. Amb la llum de la carretera, una parella venia caminant per les roques del fons.

Vaig començar a tocar. Per començar una mica de Kuku. Sempre em costava la improvitsació, el repic ràpid de mans. El meu professor sempre em deia, suelta las manitos! Vaig començar a escoltar el so de les onades, a sincronitzar-me amb la natura, amb el vent...de sobte vaig sentir sorolls aprop meu. Joder! La parelleta que venia caminant estava fent l'amor. Suposo que m'havien vist, o com a mínim, notat la meva presencia.

Vaig tancar els ulls, però no podia evitar escoltar sentir els gemecs d'ell mentre ella semblava, pels sorollets, estar engolint-li tot. Vaig decidir crear una melodia que enllacés amb els seus gemecs. Jo estava abans. No pensava marxar del meu raconet de platja. Vaig continuar tocant... taca...tum...aaaaah!!!....tum,tum, taca, aaaaaaaaaaaaaah! No em donarien un Grammy, però, donat els medis, anàvem bastant lligats. M'estava excitant, però curiosament, sol pensava en tocar, en tocar. La inspiració m'envaia. De sobte van acabar.

Vaig parar de tocar. Vaig veure com la noia es dirigia a la noia de les roques. Suposo que ella també ho hauria vist tot. Coi! Joder! Les dues es van començar a menjar el cos una a l'altra. Espero que el noi, davant la solitud, no pensés fer el mateix amb mi. Per si de cas, vaig començar a tocar una mica més.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! El crit va envair la platja, va navegar per sobre les ones....vaig parar en sec.

La noia, la que havia sigut ben servida, va passar pel meu costat. Em va semblar reconèixer la foto d'una blocaire que llegeixo sovint. Déja vie? - li vaig dir-. Em va reconèixer, però avui ja havia estat ben servida...o potser estava molt confosa com per parlar amb mi. a més, no semblava tocar-hi gaire...perquè em va contestar que la que tornava a estar sobre les roques, li agradaria veure la Torre Agbar. Va marxar, per sort, perquè em sembla que es pensava que volia quelcom amb ella...

Vaig tocar una miqueta més. La noia de els roques es va aixecar i va desapareixer a la foscor. Per fi estava sol.

De sobte soroll a la sorra. Una noia va passar corrents, nua. Veí,pensava que havies entrenat bastant el sexe anal! No em vull més, m'ha fet mal! Veí, això nostre no funcionarà - va dir-. Un home va sortir de darrera les roques. Però - anava dient -, Candela, deixa'm explicar-me... Van marxar.

Em vaig quedar perplex, allò semblava una tarda de peli de ciencia ficció. Em va recordar l'escena aquella de la "Tapadera".

Vaig decidir marxar caminant per la sorra...per descomptat, en direcció contraria a aquella parella tan extranya. Una noia estudiava al balcó de casa seva...em vaig recordar de l'Alepsi, una blogger que portava tot el mes estudiant.

Quan estava a punt d'abandonar la platja, vaig veure dues noies ballant. Semblaven ballar ritmes brasilers. Una d'elles se'm va apropar.

- Hola, em dic Sidlia . Vols ballar amb nosaltres?

L'altre noia va encendre una llum d'aquestes de camping gas.

- Jo sóc la Joana... la dona de la llum - va riure -.

- Jo sóc en Robertinhos. Bé, si m'ensenyeu...no us diré que no.

- Sol una condició. Has de veure un got d'aquest líquid purificant.

- Bé - vaig dir - m'anirà bé una miqueta d'alcohol per desinhibir-me.

Un noi, que no havia vist fins llavors, va aparèixer.

- Sóc en Tondo Rotondo. Aquesta nit viuràs una experiencia única. Has sigut escollit per a gaudir d'una nit extraordinaria...però mai sabràs si ha sigut un somni o una realitat. El beuratge que estàs a punt de pendre és una poció que s'ha transmés de boca de druïda a boca de druïda fins a mi. Et permetrà accentuar els teus sentits aquesta nit. Beu i prepara't per a gaudir!

Em va allargar un bol de fusta amb un líquid transparent. Vaig beure...no tenia res a perdre. M'ho vaig beure d'un glop. No sentia res extrany.

De sobte, una escalfor em va cremar el cor i es va extendre per les venes. Va començar a sonar la música. La Sidlia i la Joana van apareixer nues i...

buf, deu ser un somni.

El que sí sé és que al matí següent un mosso em va despertar. "Waipueduca! Desperta ja!" El mosso es deia Joan. Em volia dur a la garjola per consum d'estupefaients a la platja, però finalment, després de subornar-lo, em va perdonar i dur a casa amb el cotxe policial.

Quan el meu cap va estar més clar, vaig trucar a la Rinxol, que tenia contactes en una agencia de viatges. Li vaig explicar el que m'havia passat.

- I ara li deus un viatge a Veneçuela al Mosso?

- Sí tia...però mira, li compraré els bitllets en una aerolinea que es diu "Santa Barbara" Airlines"...que es foti el mosso corrupte dels collons.

Va sonar el timbre.

- Un moment que obro la porta.

Vaig obrir...hi havia un bol de fusta ple d'un líquid transparent. Sol un missatge.

"Déja vie. Connexions from el veí de dalt, perquè a cops amb la vida i lluitant entre abismes, descubriràs la llum de dona que esperes. Segueix el camí de la Hormiguita i descubriràs que soy Candela. Em trobaràs a Waipueduca"

- Rinxol, et truco més tard.