dilluns, d’abril 04, 2011


El vent fregant el nostre pit,
portant-nos olor de salitre,
el so dels ocells ens porta
records de viatges i sentiments.
Saltem i girem a l'aire,
mezclant-nos amb la sorra i el cel.
El món gira al nostre voltant,
fins que aterrem de nou i ens quedem quiets...
iguals, però diferents.

3 comentaris:

sargantana ha dit...

sort que has penjat l'imatge o en faig una interpretacio molt diferent
salutacions!

zel ha dit...

Jo ja m'hauria fotut un lletot...

Joana ha dit...

Capgirant a tort i a dret...això és la primavera!!!!
Aiiixxxxx... Pensava dir-te que amb una , de rosa, en tindria prou, però gràcies. Fa il.lusió llegir-te en un altre blog dient coses que omplen.Una abraçada amic Roberthinos :)