Aquest cap de setmana s'han casat dos bons amics, d'aquells que jo anomeno amics-germans (pels políticament correctes, amigues-germanes).
Han estat uns dies de felicitat, de riure, d'alegria, d'estar amb gent a qui estimes. Una bona manera de donar la benvinguda a la primavera, d'oblidar els problemes laborals, d'eixugar les penes per no estar encara en un departament de marketing i per a conèixer o fer crèixer l'amistat amb persones que abans eren coneguts-desconeguts.
Les fotografies són la frase que vaig escriure pel menú del casament i, com aviat sortirem de l'armari blocaire, m'adelanto i ho faig amb elegancia.
En definitiva, uns dies per a sentir-se "Agustito con la vida", com canta Jarabe de Palo.
2 comentaris:
Que guapus!!!
Però ella és la teva parella o la núvia? ;-)
sortir d l'armari...? ;)
Publica un comentari a l'entrada