tripulant el vaixell, intentant fer un canvi de rumb que el mar vol evitar,
sense fer cas a les opinions de qui es miren la meva maniobra desde terra,
escoltant els cants d'ànim dels ocells que m'acompanyen.
La determinació del canvi i certa ingenuitat de creure que tot és possible
mantenen fermes les meves mans al timò.
La bruixol·la feia temps que no indicava.
3 comentaris:
Si tu ho tens clar, endavant. Agafa't fort al timó i no el deixis!
Petons!
endavant doncs, jo tambe cantare com els ocells.
gràcies per lo d'ocell. ;)
... quan el gps i la brújola se t'espatllen, al mig del mar, has de guiar-te per les estrelles, com els vells mariners... i a l'hemiferi nord ens guiem per l'estrella polar, t'ho dic per si et pot ajudar.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada