Ha mort als 88 anys un dels poetes més populars i, per a mi, un dels més estimats: Mario Benedetti.
Vaig descobrir a aquest fantàstic poeta (i també novelista i autor de relats curts) amb el llibre que il·lustra el post, "El amor, las mujeres y la vida", modificació vitalista de la obra de Shopenhauer "El amor, las mujeres y la muerte". Aquest poemari em va encantar. Sencill, honest i d'una bellesa delicada, poemes com els del jardí botànic em van enamorar de l'escriptura d'aquest home.
Aquest enamorament es va allargar amb el recull de poemes "Poesía con los jóvenes", que vaig escoltar de veu de l'autor i on vaig riure molt amb la frase que Benedetti afirmava haver descobert en un graffitti a Montevideo "Ahora que teníamos todas las respuestas, nos cambiaron las preguntas".
Si bé els seus poemes són fantàstics (al igual que el recull de haikus, "Racò de Haikus"), la seva escriptura de contes i novel·les també mereix ser destacada. La primera novel·la que vaig llegir va ser "Las soledades de Babel" i després he anat llegint altres novel·les i contes com "Geografías".
Un dia trist per als amants de la lletra escrita i per aquelles persones que ens agrada la poesia sense aparences ni somnis de grandesa.
3 comentaris:
Jo el vaig descobrir a La Tregua, el vaig seguir amb les seves poesies i quan vaig veure El Lado Oscuro me'l injectava per les venes. No sé que té/tenia aquests homes que deia les coses més maques del món de manera senzilla. Si que és un dia tristet, si. Petonssss
yo tengo "defensa propia". me lo regalaron y no lo conocía.
¿ has visto "el lado oscuro del corazon"?? buenisima, para no perdersela, con poesia de benedetti.
saludos.
M'agrada tenir alguna cosa d'ell a la tauleta de nit...
Una abraçada. Tot bé? :)
Publica un comentari a l'entrada