dilluns, de juny 16, 2008

Meditació de dilluns

imatge extreta del blog d'en Té la mà Maria - Reus

He tornat a treure el cap pels blogs després de setmanes immers en 12-13 hores de feina.

Pel mig he fet l'examen del Certificate in Advanced English,

al Consell Europeu han aprovat les setmanes de 65 hores (ni de conya!),

he passat al tercer nivell de salsa

i he recuperat les agradables converses amb amics i amb gent de l'Àfrica.

Però cada cop sento més gran la llavor que sempre he dut dins meu de descontentament amb la societat en la que vivim, del ritme de llevar-se cinc dies, treballar un mínim de 8 hores i després acabar cansat, nerviós, emprenyat, irritable...

Sé que no he tingut la sort de nèixer ric o tenir una idea que m'ho permeti ser, però cada cop tinc més ganes de tenir una vida més naturalitzada. Potser mai podré anar a tots els racons d'aquest món, però podré apreciar la bellesa del meu.

No sóc l'únic que pensa o es sent així, i com tots ens retè la por al buit, a no saber què fer si no fas el que saps.

Suposo que tot és qüestió de treure el cap per la finestra i mirar que hi ha a l'altra via...


3 comentaris:

Rita ha dit...

Segons com són les persones, si es tenen inquietuds de mena, aquesta sensació sempre hi és. Segurament, fent altres coses, a la llarga tornaria aquest estat.
Ets jove, pots provar moltes coses encara. No et quedis amb el primer que tinguis.
Sort i petons, maco!

Metis ha dit...

tu treballes 5 dies a la setmana... si fossen 7 com jo, estiries tan cansat que ni podries treure el cap....

Robertinhos ha dit...

rita
merci wapa!

metis
darrerament en treballo 6 a raó de 12h o més per dia...