Heu passejat mai per la vostra ciutat amb ulls de turista? Us heu parat a aixecar el cap i mirar les balconades? O fins i tot a mirar el ball lent de gestos que conformen tots els vianants, les escenes quotidianes...
A vegades descobreixes certa màgia oculta darrera les teles de la rutina diària
5 comentaris:
Jo últimament alço els ulls a les balconades i descobreixo edificis que mai havia vist tot caminant. Sempre mirem al terra. Tens raó. Mire-m'ho amb ulls de turistes!
;)
joana
a què sí? a vegades em descobreixo observant un edifici que he vist mil cops com si fos el primer. Però mai m'havia fixat en les ombres, els colors del sol, etc.
peto
joana
a què sí? a vegades em descobreixo observant un edifici que he vist mil cops com si fos el primer. Però mai m'havia fixat en les ombres, els colors del sol, etc.
peto
la ciutat és viva en els seus detalls, no en les seves grans estructures.
joan,
aquests petits detalls que a vegdaes passem per alt però que ho són tot
Publica un comentari a l'entrada