déjà vie, gràcies. Vaig descobrir aquestr fotograf a l'exposició que van fer al Palau de la Virreina ara fa un porró d'anys, una tarda que em vaig agafar per mi solet.
metis, i qui creus que porta el meu timó?per sort i per desgràcia estic en una posició, tant personal com professional, en que tinc molt de marge, poder i llibertat per fer amb el timó el que vulgui mentres la nau no vagi a la deriva. malgrat tot, a vegades desitjaria més aviat sentar-me a proa i simplement disfrutar el paisatge sense importar-me el rumb
joana, el camí és molt important, però a vegades no du enlloc
Discrepo. El camí és tan o més important que el lloc on arribes. El trajecte, en aquest cas, la vida, és el que ens fa gaudir de tants i tants moments abans d'arribar, abans de sentir-nos plens. Icrec que sempre arribem a u lloc. L'altre cosa és que t'agradi un cop hi has arribat! Una abraçada!;)
6 comentaris:
unes iamtges xulissimes!
jo crec que el timo el porta qualsevol menys tu..
salutacions
Potser més que arribar al centre el més important és el camí que agafes per arribar-hi!
;)
Sort!
déjà vie,
gràcies. Vaig descobrir aquestr fotograf a l'exposició que van fer al Palau de la Virreina ara fa un porró d'anys, una tarda que em vaig agafar per mi solet.
metis,
i qui creus que porta el meu timó?per sort i per desgràcia estic en una posició, tant personal com professional, en que tinc molt de marge, poder i llibertat per fer amb el timó el que vulgui mentres la nau no vagi a la deriva.
malgrat tot, a vegades desitjaria més aviat sentar-me a proa i simplement disfrutar el paisatge sense importar-me el rumb
joana,
el camí és molt important, però a vegades no du enlloc
Discrepo. El camí és tan o més important que el lloc on arribes. El trajecte, en aquest cas, la vida, és el que ens fa gaudir de tants i tants moments abans d'arribar, abans de sentir-nos plens.
Icrec que sempre arribem a u lloc. L'altre cosa és que t'agradi un cop hi has arribat!
Una abraçada!;)
Quina canya de laberint!
Publica un comentari a l'entrada