18 histories, 18 arrondisements. 18 curtmetratges, que diria el Natalio, per a fer un llargmetratge. 18 directors, actors i actrius de la talla de Natalie Portman (bellíssima), Gerard Depardieu, etc.
De fons la ciutat que va passar de ser un somni, a una realitat, després a una ciutat odiada i finalment a una ciutat que estimo.
A més, la historia del Marais acaba al parc que atravesaba cada dia per anar a Cité U. Jo també vaig estar sentat en aquell banc mirant la gent. I el que vaig sentir jo, en part, està tan ben descrit al curt que seria una pena explicar-vos el final.
Paris, je t'aime
7 comentaris:
Aquesta setmana la vull anar a veure. Me n'han parlat bé.
Ja t'ho diré ;)
Et toujours nos resta Paris!
;)
Jo aniré el capde que ve!!! Ja et diré què m'ha semblat!
joana
toujours la ville de l'amour!
candela
a veure la peli o a Paris?
per cert, últimament el teu blog no el puc obrir a la feina....
la tinc pendent.
La peli! Paris ja l'he vist un parell de vegades...
Entenc això del bloc, no et preocupis! però mira'l d'amagat encara que sigui, eh? jijij
per descomptat que el miro...d'amagat, com els bloggers voyeurs de la teva festeta... jijiji
Publica un comentari a l'entrada