Anatomia de Grey

M'agrada aquesta serie, encara que últimament s'estigui tornant una mica culebrón. Per sort, ens depara moments com els d'ahir quan posava l'estúpida situació (però cada cop més real), de gent que està tan liada amb la feina que no té temps ni per amics, ni per la parella, ni per res.

Però això no és el que em va cridar l'atenció.

Ahir exposaven el cas d'un tio que es sent dona i es fa el canvi de sexe però que continua estimant, volguent estar i practicar sexe amb la seva dona. I ella no el deixa. I continuen junts, malgrat que ell s'hormoni per a ser dona. Arribats al punt del canvi de penis per vagina, s'adonen que té un càncer que les hormones agreugen. Per tant, el dilema està servit. Si es fa el canvi de sexe i s'hormona, morirà. Si es salva, tindrà que tindre un cos d'home malgrat considerar ser una dona. La dra.Grey li pregunta a la dona d'aquest pacient per què continua amb ell@. Al final del capítol, la dona li respon.

Perquè malgrat que ella li agraden els homes, se l'estima. Perquè en els bons moments el té a ell. Però en els dolents té a la seva millor amiga. Perquè quan alguna cosa li succeix, amb qui té ganes de parlar, explicar-li, és amb ell@.

I suposo que això seria una bona definició d'un concepte tan difícil com és estimar.