aquests dies en que no em surten entrevistes, que porto cercant una feina 3 mesos però les ofertes que rebo no em convencen, que persones del meu entorn estan més capficades, que els amics - els pocs que queden o els pocs que tinc després de Paris - estan ficats en projectes personals i ens veiem mooolt poc, etc
en aquests dies és quan canto la cançó dels Monty Phyton a "Life of Brian" ( a l'escena final, en el camp de crucifixats) i em sonric...qué collons tot sortirà bé!!!!
Always look on the bright side of life, turup, turuturururu!
Monty Python
Always Look On The Bright Side Of Life
Some things in life are bad
They can really make you mad
Other things just make you swear and curse
When you're chewing on life's gristle
Don't grumble, give a whistle
And this'll help things turn out for the best
And...
...always look on the bright side of life
{whistle}
Always look on the light side of life
{whistle}
If life seems jolly rotten
There's something you've forgotten
And that's to laugh and smile and dance and sing
When you're feeling in the dumps
Don't be silly chumps
J ust purse your lips and whistle - that's the thing
And... always look on the bright side of life
{whistle}
Come on
Always look on the bright side of life
{whistle}
For life is quite absurd
And death's the final word
You must always face the curtain with a bow
Forget about your sin - give the audience a grin
Enjoy it - it's your last chance anyhow
So always look on the bright side of death
Just before you draw your terminal breath
Life's a piece of shit
When you look at it
Life's a laugh and death's a joke, it's true
You'll see it's all a show
Keep 'em laughing as you go
Just remember that the last laugh is on you
And always look on the bright side of life
{whistle}
Always look on the right side of life
{whistle}
Come on guys, cheer up
Always look on the bright side of life...
Always look on the bright side of life...
Worse things happen at sea, you know
Always look on the bright side of life...
I mean - what have you got to lose?
You know, you come from nothing
- you're going back to nothing
What have you lost? Nothing!
Always look on the bright side of life
{fade}
divendres, de maig 26, 2006
La recluta Salcedo
Podria tratar-se de la Tinent O'Neal de l'exèrcit espanyol. L'altre dia estava mirant l'Entre Linies, que emetia un reportatge sobre l'entrada de futurs "Nazío pa' matá".
Em van sobtar dos fets. El primer que mai entrarem en guerra amb Equador, ja que en cas de que succeís el nostre exèrcit es veuria mancat d'efectius al "desertar" la majoria al bàndol del seu país d'origen. I encara que el segon podria ser que les proves de coneixements van suposar uns 3 segons del reportatge - ja se sap que ara accepten a soldats amb un 4 a l'examen de coneixements -, es tracta d'una persona en particular, la soldat Salcedo. No sé si és perquè em fa gràcia el nom, la soldat Salcedo -ahí es na' -. Em va sobtar veure que, mentre em sembla que les noves generacions d'espanyols Rh 100% Patrio es pensen que tenen dret a tindre-ho tot resolt, la soldat Salcedo estava visquent a Barcelona i el seu somni era ser soldat de l'exèrcit espanyol. La noia ja podria tindre ilusions menys mortals, però el cas és que cada dia s'entrenava a la riba del riu Besós per preparar les proves físiques. Un temps de preparació llarg fins que arriva el gran dia. La soldat Salcedo tremolava dels nervis. Els avaluadors destacaven que aquesta dona transpirava il·lusió per vestir-se de caqui i anar a matar moros per conquistar un cascote perdut al Mediterrani on viuen 4 cabres i dos soldats. Al final la pobra recluta Salcedo suspén les proves de coneixements. Pobre, tan preparar-se a la riba del Besós i ha oblidat agafar un llibre de 1er d'ESO. Per sort, quan ja no em quedaven ungles i estava trucant al 11 8 88 per demanar el telèfon del quartel del Bruc i cagar-me en la cabra de la legión, el bo del Pellicer va alleugir la meva tensió. Els avaluadors havien vist tanta il·lusió en els ulls de la recluta Salcedo, tantes ganes d'agafar el Cegme i pegar quatre trets, que s'apiaden d'ella. Li diuen que si va a Zaragoza, les proves de coneixements són més fàcils... Més fàcils encara?????????!!!!!!!!!!!Al final, com a bona lluitadora que és, la recluta Salcedo va a Zaragoza, diu que (2+2-2)*2=4 i els avaluadors, sorpresos, l'aproven i la nominen pel Nobel de matemàtiques.
Em vaig alegrar que una persona que s'ha esforçat tant pel seu somni, finalment l'hagi aconseguit. Que la sort li hagi sigut propicia i hagi tingut una segona oportunitat. Ara estic content per la soldat Salcedo i perquè segurament la destinaran ben lluny - a mi que una persona sense gaires llums porti una escopeta i estigui entrenada per matar-me a 500m de distància em fa molta por -.
I en aquell moment vaig agafar el meu pc i vaig continuar buscant la feina que tant em costa trobar. I l'endemà vaig dir-me, enginyeria aeronàutica o física? Investigar els forats de cuc o dissenyant les naus per navegar-hi?
Em van sobtar dos fets. El primer que mai entrarem en guerra amb Equador, ja que en cas de que succeís el nostre exèrcit es veuria mancat d'efectius al "desertar" la majoria al bàndol del seu país d'origen. I encara que el segon podria ser que les proves de coneixements van suposar uns 3 segons del reportatge - ja se sap que ara accepten a soldats amb un 4 a l'examen de coneixements -, es tracta d'una persona en particular, la soldat Salcedo. No sé si és perquè em fa gràcia el nom, la soldat Salcedo -ahí es na' -. Em va sobtar veure que, mentre em sembla que les noves generacions d'espanyols Rh 100% Patrio es pensen que tenen dret a tindre-ho tot resolt, la soldat Salcedo estava visquent a Barcelona i el seu somni era ser soldat de l'exèrcit espanyol. La noia ja podria tindre ilusions menys mortals, però el cas és que cada dia s'entrenava a la riba del riu Besós per preparar les proves físiques. Un temps de preparació llarg fins que arriva el gran dia. La soldat Salcedo tremolava dels nervis. Els avaluadors destacaven que aquesta dona transpirava il·lusió per vestir-se de caqui i anar a matar moros per conquistar un cascote perdut al Mediterrani on viuen 4 cabres i dos soldats. Al final la pobra recluta Salcedo suspén les proves de coneixements. Pobre, tan preparar-se a la riba del Besós i ha oblidat agafar un llibre de 1er d'ESO. Per sort, quan ja no em quedaven ungles i estava trucant al 11 8 88 per demanar el telèfon del quartel del Bruc i cagar-me en la cabra de la legión, el bo del Pellicer va alleugir la meva tensió. Els avaluadors havien vist tanta il·lusió en els ulls de la recluta Salcedo, tantes ganes d'agafar el Cegme i pegar quatre trets, que s'apiaden d'ella. Li diuen que si va a Zaragoza, les proves de coneixements són més fàcils... Més fàcils encara?????????!!!!!!!!!!!Al final, com a bona lluitadora que és, la recluta Salcedo va a Zaragoza, diu que (2+2-2)*2=4 i els avaluadors, sorpresos, l'aproven i la nominen pel Nobel de matemàtiques.
Em vaig alegrar que una persona que s'ha esforçat tant pel seu somni, finalment l'hagi aconseguit. Que la sort li hagi sigut propicia i hagi tingut una segona oportunitat. Ara estic content per la soldat Salcedo i perquè segurament la destinaran ben lluny - a mi que una persona sense gaires llums porti una escopeta i estigui entrenada per matar-me a 500m de distància em fa molta por -.
I en aquell moment vaig agafar el meu pc i vaig continuar buscant la feina que tant em costa trobar. I l'endemà vaig dir-me, enginyeria aeronàutica o física? Investigar els forats de cuc o dissenyant les naus per navegar-hi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)