La recluta Salcedo

Podria tratar-se de la Tinent O'Neal de l'exèrcit espanyol. L'altre dia estava mirant l'Entre Linies, que emetia un reportatge sobre l'entrada de futurs "Nazío pa' matá".

Em van sobtar dos fets. El primer que mai entrarem en guerra amb Equador, ja que en cas de que succeís el nostre exèrcit es veuria mancat d'efectius al "desertar" la majoria al bàndol del seu país d'origen. I encara que el segon podria ser que les proves de coneixements van suposar uns 3 segons del reportatge - ja se sap que ara accepten a soldats amb un 4 a l'examen de coneixements -, es tracta d'una persona en particular, la soldat Salcedo. No sé si és perquè em fa gràcia el nom, la soldat Salcedo -ahí es na' -. Em va sobtar veure que, mentre em sembla que les noves generacions d'espanyols Rh 100% Patrio es pensen que tenen dret a tindre-ho tot resolt, la soldat Salcedo estava visquent a Barcelona i el seu somni era ser soldat de l'exèrcit espanyol. La noia ja podria tindre ilusions menys mortals, però el cas és que cada dia s'entrenava a la riba del riu Besós per preparar les proves físiques. Un temps de preparació llarg fins que arriva el gran dia. La soldat Salcedo tremolava dels nervis. Els avaluadors destacaven que aquesta dona transpirava il·lusió per vestir-se de caqui i anar a matar moros per conquistar un cascote perdut al Mediterrani on viuen 4 cabres i dos soldats. Al final la pobra recluta Salcedo suspén les proves de coneixements. Pobre, tan preparar-se a la riba del Besós i ha oblidat agafar un llibre de 1er d'ESO. Per sort, quan ja no em quedaven ungles i estava trucant al 11 8 88 per demanar el telèfon del quartel del Bruc i cagar-me en la cabra de la legión, el bo del Pellicer va alleugir la meva tensió. Els avaluadors havien vist tanta il·lusió en els ulls de la recluta Salcedo, tantes ganes d'agafar el Cegme i pegar quatre trets, que s'apiaden d'ella. Li diuen que si va a Zaragoza, les proves de coneixements són més fàcils... Més fàcils encara?????????!!!!!!!!!!!Al final, com a bona lluitadora que és, la recluta Salcedo va a Zaragoza, diu que (2+2-2)*2=4 i els avaluadors, sorpresos, l'aproven i la nominen pel Nobel de matemàtiques.

Em vaig alegrar que una persona que s'ha esforçat tant pel seu somni, finalment l'hagi aconseguit. Que la sort li hagi sigut propicia i hagi tingut una segona oportunitat. Ara estic content per la soldat Salcedo i perquè segurament la destinaran ben lluny - a mi que una persona sense gaires llums porti una escopeta i estigui entrenada per matar-me a 500m de distància em fa molta por -.

I en aquell moment vaig agafar el meu pc i vaig continuar buscant la feina que tant em costa trobar. I l'endemà vaig dir-me, enginyeria aeronàutica o física? Investigar els forats de cuc o dissenyant les naus per navegar-hi?