dissabte, de juny 18, 2011


Vaig saltar al buit fa temps
sense saber que m'esperava.
Ara no trobo la clau
per sortir del limbo
on he quedat suspés.
I les ganes de submergir-me a l'aigua
són moltes.
L'esquena comença a estar
cremada pel Sol.

3 comentaris:

Rita ha dit...

Un petó fort, preciositat!!

Pilar ha dit...

Igual i comences a moure els braços imitant als ocells i comences a volar...Un cop t'adones que ho pots fer, l'aterratge acostuma a ésser suau.
No permetis que el sol et cremi. Vola!

El veí de dalt ha dit...

Doncs abans que et fotis de lloros, escriu 4l teu verse al renga veïnal que el tenim aturadet per culpa seva, senyor!