Hem aconseguit sortir del cau i tornar al món blocaire...per fi!
El reader indica 1000+ posts a llegir...
El Veí, la Joana, la Candela, la Rateta, tots amb més de 4 posts...
Contrari al "slow movement" que m'agrada predicar, porto una temporada que he abandonat els comandaments de la meva vida. Vaig aconseguir arribar a marketing lluitant contra migjorns i tempestats, però darrerament he rebut canonades que m'han afectat. I es que, per fort que sigui el vaixell, la fragilitat de la nau en el mar de la vida és bastant sorprenent.
El sentiment constant d'abandonament que tenen persones amb qui abans convivia, la marxa d'una de les meves millors amigues a l'estranger (no he aconseguit oblidar que les relacions de major qualitat són en 1.0), una trabucada amb amics a qui t'estimes i que sents que ells encara no s'han recuperat, la sensació de necessitar més de tot (d'amistats, de temps, d'amor, de tendresa, de romanticisme, de passió, d'activitats, de diners, de coneixement, de paciencia...)...fa que la nau tingui que entrar a port a fer reparacions, tapar les escletxes per on es filtra la rutina i tornar a agafar els comandaments.
I el pitjor que pot passar en una reparació d'aquest tipus és que, quan mires la bruixola per a decidir el rumb, aquesta giri embogida com si estigués al Pol Nord o fos la bruixula de Jack Sparrow.
Perquè una nau sense rumb no és sol un perill per a ella, sinò pels altres vaixells a port al costat seu.
I no vull imaginar-me viure un altre "Pearl Harbour"...
Extra: Prenent exemple del carallot del Veí de Dalt, faré una mica de publicitat del meu altre blog:
2 comentaris:
ei, està bé que la brúijola giri embogida, no t'espanits!!! tu repara les escletxes i torna a la mar... i recorda que els navegants de l'antiguitat només tenien les estrelles, per guiar-los en el camí!!!
Confia i llença't a la mar... vénen tempestes i potser acabes agafat a una fusta que flota al mig del Pacífic... però el viatge haurà valgut la pena!!!
Dijous i divendres, em sembla, per respondre a la teva pregunta de cap de setmana! ;)
Una abraçada
Oooh! Robert jo em pensava que estaves en un "bon moment" i que aquest era el motiu de perquè no escribies...
En tot cas després de latempesta ve la calma i espero que t'arribi amb tot els desitjos inclosos. Mentrestant una abraçada d'aquelles ben sentides.
Vaig a veure l'altre blog :)
Publica un comentari a l'entrada