No estic tenint uns mesos molt bons a nivell laboral.

Estant immers en el projecte de canvi de rumb laboral, no és gaire positiu quan et trobes un "loco" que canvia d'opinió segons d'on bufa el vent, on malgrat la falta de recursos i estructura el culpable sempre ets tú, on el "loco" va fent coses il·legals (com fixar unilateralment el sostre salarial a gent que cobra per hores, malgrat que n'hagin facturat per sobre d'aquest sostre, i dir que s'oblidin de cobrar-les) i a sobre et diu que no saps motivar al teu equip.

En aquest ambient, on per primera vegada desitjo que si no m'arriba aviat un canvi d'empresa em despedeixin de l'actual, recordo la imatge de la Revolució Francesa prenent la Bastille.

Recordo que estudiant història aquest quadre em fascinava, no pels pits de la Revolució (que ja em conec alguns...), sinó per la força que impregna la dona amb la bandera empenyent el poble a lluitar i resistir, a defensar uns ideals i no deixar-se trepitjar per persones que es creien amb dret de fer el que volien.

I suposo que, sense una dona que em mostri els pits amb una bandera, jo també haig de fer la meva revolució.

En primer lloc, rependre el blog, que el tenia abandonat per falta de forces.

Bon dilluns, obrim la paradeta!