Mirant la Mar es pregunta per què mai ha fet cas de la crida a descobrir altres terres.
A l'horitzó, la llum del Sol s'amaga, com ho fa la seva pròpia, a l'interior d'un mar de dubtes, pors, misteris i vida.
La nit s'apropa. La magia de la Lluna banyarà de llum les ànimes que cerquen el rumb a les estrelles i no deixen d'escoltar les paraules del Vent, els gemecs de la Terra i els consells de la Mar...
6 comentaris:
Dins nostre hi ha una llum que s'apaga mai!
Només cal cercar-la...
Un petó de bon dia i ben retrobat!
Temps d'incertesa, suposo... Busca't la llum que diu la Joana, observa-la bé i deixa-la que et guiï...
Saps, ahir vaig veure aquell xicot que canta per la Catedral que "ens"
agrada tant. Feia molt que no el veia, em va fer il·llusió i em va fer pensar en tu, en la teva absència, i avui vas i apareixes! Això segur que és un bon senyal... :-)
Petons, Robertinhos!
yo no se si stoy de acuerdo con ja Joana, recuerdo lo que se dicen los mosquitos entre ellos "a la luz no, a la luz no!" :-) (vaaa es broma).
cuando este seguro echara a andar.
un peto.
Te animo a descubrir lo que hay más allá...nunca es tarde...
Un abrazooooooooooooooo querido amigo!
maco, és maco l'escrit. Colta, saps q vull començar a tocar quelcom d percussió? ;) he pensat q et faria gracia saber-ho!
doncs jo al contrari que en MeTis: cap a la llum de ple!!!
segueix buscant la llum, la teva i la de les persones al teu voltant...
Publica un comentari a l'entrada