ojodigital.comHe estat de descans a Bujaruelo, als Pirineus,
sense tele, premsa, mòbil, internet i radio.
Uns dies de descans aprofitats per a fer senderisme
i comprovar que els problemes t'acompanyen dins el teu cap.
He aprofitat per a re-re-re-repujar a la Breche du Roland,
paratge bastant curiós del Massís de Mont Perdut, frontera entre Espanya i França, on segons la llegenda el paladí de la cort de Carlemagne Roland, veient-se atrapat per les tropes musulmanes, va clavar la seva famosa espasa Durandal per a fer un forat a la roca i fugir a França.
Aquest lloc em desperta una especial atracció. No és el més maco a on he caminat, per arribar-hi tinc que superar (caminant) el port de Bujaruelo (el que més odio), però quan arribo a la Breche...
Aquest cop m'han acompanyat tres de les persones més importants per a mi, i malgrat ser l'únic que va arribar a la Brecha, ells m'ajuden a oblidar els problemes.
PD: Una abraçada a la Joana per les seves receptes i un petò ben fort a la Metis i la Jo Mateixa. Espero que torneu aviat
6 comentaris:
Caminar per la muntanya... meravellós!
Tant de bo aquesta magnífica excursió hagi estpantat per un dies els fantasmes que tots arroseguem.
Salut, amic.
quina enveja, caminar... jo em tinc que preparar pel cami portugues a santiago....
com va dir el Arnold.. "volvere".
(supos)
un abraçada.
Que bé que va anr a caminar! Sense cap més pensament que el de mirar on poses els peus i admirar el paisatge...
Espero que hagis descansat :)
Gràcies per tenir sempre la paraula amable :)tot i que la vessi algun cop :(
Una abraçada!
Ostres, refresca només de mirar, que bé... Bentornat!
Dius que no és el més maco per on has caminat però si que és dels més macus que he vist fotografiat. Noi, preciós. Una abraçada
kina foto mes maca, m'encanta aksta sensacio d'estar a la natura amb tu mateix amb els teus i res mes!!
Publica un comentari a l'entrada