Fotografia de KUKI A l'erasmus de Paris, vaig conèixer un noi que patia insomni i aprofitaba per fer la bugada (evitant-se les cues). Així, recuperaba temps perdut.
Sempre he valorat el pas del temps i intento disfrutar de cada segon.
A la Revetlla, a la platja entre Arenys de Mar i Canet, vaig fer una petita foguera amb els resguards de les factures de 2008, la capsa del mòbil de la darrera feina i antics reconeixements mèdics. Vull deixar enrera la etapa 2008, canviar de cicle. Ahir vaig celebrar un Sant Joan com els de fa anys, a la platja, amb amics, ballant, fent foguera i acabant a l'aigua quan la llum del dia comença a despuntar.
Recarregat d'esperança, tornant cap a casa, vaig retrobar-me amb la sensació de retrobament i connexió amb l'entorn.
El temps ja s'ha cremat, ara toca tornar a escriure un any...
Vaig a dormir, que la Revetlla a Cal Veí ha estat calenteta. Millor us ho explica ell
3 comentaris:
Això és bo: començar sense càrregues. Tot anirà bé!
Apa, quins balls amb la Joana a cal veí eh! I jo, morint-me d'enveja! ;-)
Petons, maco!
fue el primer Sant Joan en diez años que no lo he celebrado. Me hice mis propios fuegos artificiales en casa :-))
besos.
Amb la Joana només? Collons, si te les vas remenar totes!
Publica un comentari a l'entrada