dilluns, d’octubre 20, 2008

Cultura de l'esforç


Ja fa dies que ho vaig escoltant als media i cada cop tinc els ous més plens de la puta frase.

El primer cop que va agafar cert ressó va ser després de que la Angela Merkel en fes ús. A partir d'aquest moment els media l'han agafat com a mantra que ens repeteixen com a solució a totes les crisis.

La frase és "s'han de recuperar els valors de la cultura de l'esforç". Depenent de qui, quan i perquè l'empra, sol anar acompanyada de "i fer que els sous dels directius siguin racionals a l'esforç" o bé "perquè ara els joves es creuen amb tots els drets,ho volen tot i al moment".

La frase en sí té sentit, i en guanya més quan la Generació Playstation (això ho saben millor els mestres) es creu amb tots els drets però cap obligació. Tot a la vida costa cert esforç.

Ara bé, no fotem. La cultura de l'esforç estarà molt bé quan hi hagi una recuperació de la cultura empresarial, un gir de la situació actual. Si seguim sent una merda de nº i no tenen cap problema en demostrar-ho, a la cultura de l'esforç li poden donar pel cul. Quin sentit té esforçar-te quan la teva empresa et despatxa al·legant "restructuració del sector"? O quan et té tres anys fent feina d'enginyer de 50000 euros/any cobrant 28000? O quan et miren malament quan després de 30 anys treballant sense cap baixa, pateixes una lesió a l'espatlla que et suposa operar-te i et fan portar el comunicat de baixa en persona...setmanalment?

Quan cada cop vec més gent, amb titulació superior, marxar lluny de la societat dient el mateix "no soporto un minut més el ritme de NO-vida de Barcelona, prefereixo tenir menys i viure més" o montar negocis propis perquè prefereixen menjar-se marrons del seu negoci a tota la merda d'un tercer, penso que l'empresari s'equivoca.

Per això, quan escolto aquesta refotuda frase, agreujada per la firma d'algun periodista que amb prou feines deu ser mileurista, penso que el que volen no és la recuperació de la cultura de l'esforç, sinó la recuperació de la cultura pre-1927, és a dir, de la cultura de l'esclavisme.

Jo, per si de cas, començaria a apendre capoeira.

5 comentaris:

Clint ha dit...

tu parles de gent amb titulació, de joves que han anat a la universitat, que a banda de noies, esmorzars i festes, alguna cosa s'apren.
Però quan tractes amb nois de 19 que no tenen ni el graduat i no pensen en res que no es pugui tunejar, la cosa canvia molt!
Tot i que això no justifica altres injusticies...mira sino els pobres jugadors del barça!

El veí de dalt ha dit...

Digues que sí, collons!

Metis ha dit...

jo, per mes que m'esforçi, m'han reduit a les 40 horas setmanals. el qui no es vol esforçar es la butxaca de la jefa, donar el minim i prou.

funcionari, ja ho dic jo que es la solucio...

un peto.


dilluns 10 mati, estic a barcelona. supos que com sempre molt ocupat per un coffee.

òscar ha dit...

trobo brillant el que dius al post. estan bernissant les (i)rresponsabilitats del sistema i els que el maneguen apelant a una nova cultura de l'esforc.

fins ara què feiem? mirar el sostre, llegir el diari i, això si, a final de mes comprovar que la nòmina s'havia ingressat?

zel ha dit...

Jo ja els he engegat a prendre pel sac, qui s'hauria d'esforçar són els reputos funcionaris que no carden res de res, au, ho he dit tan malament com he sabut...i què dir de qualsevol dirigent, si és l'hòstia, els que guanyen pasta llarga solen manar i prou, collons...