No us fieu,no és el que sembla.
No estic de vacances (fins a setembre res...),
vaig de cul i no escric amb la tita.
Després de sis mesos dedicat a un projecte, la vida torna al curs normal.
Normal? No, perquè tots els "brownies" (marrons) acumulats durant sis mesos a les taules del capos tenen que ser solventats per gràcia divina i desgràcia meva en un parell de setmanes.
8 comentaris:
De fet ja no hi sóc, però trec el nas només per donar-te ànims i avisar-te que el brownies engreixen eh, no te'ls mengis tots tu ara! ;)
Uns petons estiuencs, maco!
te acompaño en el sentimiento, yo entierro las vacaciones hasta noviembre (te me adelantas tu, asi que no te quejes). mira el lado bueno, yo preferiria estar sentadita delante de una mesa por mucho papeleo que hubiera que no estar aguantando a tanto guiri borracho que no saben en que acera vomitar.
se te hace mas llevadero ahora??
has pensat a posar un garfield a la teva vida? se'ls menjaria tots, eh?
petons i llepades estiuenques!
Paciència i sobretot, pren-t'ho amb calma. No hi ha res pitjor que còrrer quan es té pressa.
mmmmm brownies... fem uns brownies (dls bons) a la platja?
Respira, Robertinhos... mira't la foto aquesta que has penjat i imagina't, per uns instants, que estàs estirat a la platja..... i respirant l'aire carregat de sal... amb olor de mar....
Ja, això serveix durant cinc segons, després, els "brownies" tornen a aparèixer davant dels ulls (i precisament no són de xocolata....).
Ei, al setembre tots de vacances (a mi també em toca esperar, què hi farem..... :s)
ja se que mal de molts és una epidèmia però jo tampoc tinc vacances.
ai els brownies !
bon no-estiu!
Publica un comentari a l'entrada