una hora de caravana. Aborriment. Calor. Tràfic. Fum. I la vista del cementiri de Montjuich a l'esquerra, els tancs de la Campsa a la dreta i la llarga cua de cotxes aturats per davant i darrera teu.
de sobte la radio enllaça cançons que t'agraden molt. I piques al volant, reconvertit per l'ocasió en instrument percussiu i comences a cantar, desafinant, amb la veu del Boss quan va begut. De sobte t'adones que el de davant et mira pel retrovisor amb cara d'extranyesa. Retira la mirada quan s'adona que l'has enganxat espiant el teu C3 OT i ràpidament canvia de carril (quan pot).
La nostra societat no està preparada per mostres efusives d'emoció...
3 comentaris:
jejeje
em recordes a mi en el casc...
dancing in the dark...
hahaha! et puc imaginar!
Sidlia, nosaltres sí que som el duo dinámico!!!
rinxol, aviat veuràs el meu cd a les millors estacions de servei!
Publica un comentari a l'entrada