I Meeting Blogger 2008 : ANONYMOUS WRITER

Us imagineu un capítol de Star Trek? Us agradaria viatjar per l'hiperespai? I possats a fer viatges intergalàctics...us imagineu a la Déjà Vie vestida amb un mono de Star Trek, ajustat, marcant les corbes, càmara amb mà fent fotos...en fi, us deixo amb el relat de l'amic Anonymous, el més gran anònim de la galaxia Blocesfera!

Els viatges de la Déjà Vie

La galàxia seria un bon destí, però quina? Déjà vie seguia buscant, encara no sabem què, però ho seguia fent, i un cop acabats els racons del nostre sistema solar, on no hi havia planeta que no hagués estat fotografiat per la seva càmera d'última generació, necessitava un nou viatge.

Ara mateix reposava en una de les platges verges del seu planeta natal, la Terra. L'últim viatge havia estat esgotador. Un projecte engrescador de les agencies espacials més importants del món. La N.A.S.A (Agència espacial nord-americana) liderava el projecta juntament amb la RSA(Agència espacial rusa) i el IKI (Institut de ciències rus) i amb la col·laboració de la NASDA (Agència espacial japonesa) i la ESA (Agència espacial europea) amb gran participació de la CNES (Agència espacial francesa), la DLR (Agència espacial alemanya) i la BNSC (Agència espacial anglesa) i fortuïtes aportacions de la ISRO (Agència especial india). El major acostament al nostre astre de la vida el Sol, i el producte són els milions de fotos realitzades per Déjà vie durant tot el viatge. Per sort ara a la butaca del costat hi reposava el seu estimat spazzolino blu, Realment necessitava aquelles vacances, encara se sentia encarcarada, d'aquell uniforme espacial tant incòmode.

Els dies passaven i les ganes de viatjar de la nostra heroïna tornaven a crèixer. Un dia llegint el bloc d'en Robertinhos, la Déjà vie, va trobar el que seria el seu destí final, un planeta anomenat Blocesfera. Així que es va posar a treballar, quan de sobte la van trucar de la AEIPC (Agència espacial interplanetària catalana) que havien creat una càpsula espacial que la transportaria a qualsevol lloc de la galàxia en un so instant.

Així que un cop preparada, va introduir les cordanades del destí, i en un flash si va transportar. Allò no molava, no havia tingut aventures n'hi havia fet fotos, però ja era on havia de ser, va baixar de la càpsula i es va posar a buscar un amagatall que havia de descobrir per complir la misió de la seva vida, ho havia de trobar, era el gran tresor cercat durant anys per la humanitat.

Després d'uns quan dies de cerca, per fi, va trobar el que buscava, el llibre dels llibres, l'únic exemplar escrit, i escrit a mà, el llibre d'anonymous writer, el més gran dels anònims, tant és el que hi hagi escrit en ell, l'important són les històries, viatges i anècdotes viscudes, i la fauna ja si animal, humana o extraterrestre coneguda, per arribar a trobar aquell tresor. Què és més tresor l'andròmina física que un dia desapareixerà o l'aventura immemorial de què s'ha gaudit? Seguirà la Déjà vie viatjant?

FI.

I Meeting Blogger 2008 : RITA

"Així que vols ser protagonista, eh?" deuria dir la Rita, que ràpidament em va convertir en un Adonis, en la Perfecció, en el sumum de la bellesa...en fi, en l'Home. I val a dir que m'ha encantat, què collons! Mai m'ho havia plantejat amb una dona madura, però la Rita...carai amb la Rita! Una autèntica font de passió!

Presentació

En Clint, la Marina, la Joana, el Robertinhos, la Tramuntana, la Déjà, l'Anonymous Writer, en Waipu Joan, en Borrego, el Veí de Dalt, la Jo Mateixa, la Metis i jo havíem quedat per trobar-nos. El veí de dalt presentava un llibre i aprofitant l’ocasió un grup de blocaires havíem decidit anar-hi i de passada conèixer-nos.

Quan el vaig veure entrar ja vaig quedar impressionada, els altres ja havien arribat i només podia ser ell. Mare de Déu, quin físic! Però, com després ja vaig poder comprovar, el seu atractiu no era només físic: la seva mirada, la seva veu, la seva manera de riure, de parlar, de tocar-me quan em parlava –m’encanta la gent que et toca quan et parla, et fa sentir més propera– en fi, era perfecte.

Durant la vetllada va estar encantador, amable, a més de simpàtic, ocurrent i, a sobre, era intel·ligent. És que ho té tot! Vaig començar a pensar que potser era hora de provar això que deien dels nois joves.

Mai m’havia plantejat una aventura amb un noi jove. Per més que sentia dir que quan et fas gran t’atrauen els joves, a mi això encara no m’havia passat. Però està clar que mai es pot dir mai.

Sortint del local, tots, veí inclòs, vam anar a fer una copa al Boadas, allà amb els mojitos –els millors que conec de Barcelona–, i després del vi de la presentació, l’ambient es va caldejar una mica més i ja no em tocava, m’agafava! Em sentia esplèndida. Va arribar l’hora de marxar, vaig dir que agafaria un taxi i de seguida em va dir que no que ja em portava a casa.

En el cotxe, i sols, jo no sabia què fer, què dir, però tot d’una, aprofitant un semàfor vermell, em va fer un petó, suau, però intens, i encara em va agradar més, però encara vaig saber menys què havia de fer. Quan érem al davant de casa, com si fos el més normal del món, em va dir: “puc deixar el cotxe aquí?”

****************************


Són les 9 del matí, encara dorm, però jo tenia necessitat d’assegurar-me que això havia passat, que no era un somni, i per això m’he posat a escriure-ho.

Em sembla que em crida. Ja seguiré en un altre moment... “Ja vinc, Robertinhos!”

I Meeting Blogger 2008 : TRAMUNTANA

La Tramuntana envia ràpid el seu arxiu, com ràpid escull a dos dels sex-symbols de la catosfera. No aconsegueixo recordar el títol de la peli, però no van fer falta crispetes....

Una tarda de cine

Dissabte a la tarda, sense previsió de fer res positiu, la Tramuntana es decideix a fer un truc a dos amics, a veure quin dels dos s'anima per fer unes cerveses i poder un cine i tot, qui sap, amb una mica de sort, desprès del cine hi haurà alguna cosa més.

- Ring, ring......

- Si digui'm?

- Hola, Clint?

- Si, qui es?

- Sóc la Tramuntana, et fa unes birres i un cinema??

- Ei siiiii, vinga va, d'aquí a ½ hora, em reculls?

- Oi tant, fins ara!!!!

Pantalons negres, que sempre fa de bon gust, i un top negre amb un bon escot...encara tindrem alguna cosa aquesta nit.

- Ring, ring....

- Si digui'm?

- Hola, Tramuntana?

- Sí, qui es?

- Sóc en Robertinhos, que fas aquesta tarda?

- Ui noi, he quedat amb en Clint per fer unes birres i un cine, t'apuntes?

- Ufff, no sé pas, jo pensava en una cosa més tranqui-la, tu i jo, sols...

- Bé...vols que truqui a en Clint i ho anul·li?

- .....no, no, podem quedar els tres...et va be??

- A mi genial!!!!!

Cua del cinema, entrades, crispetes, seiem....Clint, Tramuntana, Robertinhos....no puc recordar el títol de la pel·lícula, algun de vosaltres dos si??

Encara em venen calfreds nomes de pensar-ho.....

Dia de poques paraules

Avui és un dia d'aquells extranys.

Et lleves amb la paraula "¡Malparits!" al veure el 6-0 del Barça, incapaç de marcar un putu gol al Valencia i al Manchester que ens hagués donat la possibilitat de jugar la final de la Copa del Rey i de la Champions.

Continues amb un "mecagunlaputa" al veure aquells orgasmejant amb el passadís que l'equip culé farà al Bernabeu entre crits de "Campeones, campeones, oé,oé,oé!"

Afegeixes un "cabrons" al veure que el Deco i l'Eto'o, dos dels principals culpables (per sou, per qualitat, per tot) de la situació actual es borren del partit contra el Madrid per no tenir que patir la vergonya...

Obres el mail i resulta que, en el I MEETING BLOGGER, la Metis s'ha donat de baixa i la Déjà deu estar tant atrafegada amb l'erasmus que ha oblidat la història... Us deixo fins dimecres com a límit!

I avui els dentistes comencen a jugar amb la meva boca, a treure el primer parell de queixals del seny...

Avui pot ser un gran dia!